viernes, 23 de septiembre de 2011

Salomón


Aquest és el primer vídeo que em vist a classe i considero que ha estat un gran encert per part del nostre tutor pasar-lo. Podem observar com un dels homes grans blanc, deixa veure la seva rabia i racisme davant de la gent estrangera, en aquest cas als homes negres que treballen al poble, concretament s´enfrenta de forma brusca contra en Bassir. A mida que el visionat avança veiem com la història va canviant...

A la pregunta de si és possible un canvi d´actitud davant d´aquest tipus de situació, podem dir que si, en aquest cas. Observem com en el segon intent d´en Bassir d´acostar-se als homes per tal de poder participar en el seu joc de petanca surt victoriòs, ja que l´Eusebio en aquest segon apropament li permet participar en el joc, és aquesta potser la seva forma de demanar perdò per el seu comportament anterior. En el transcurs del curtmetratge observem com veritablement es va creant una amistat entre els tres personatges.

A la pregunta de si considero que cal una recompensa material per aconseguir que es produeixin aquest tipus  de canvi d´actitud, considero que hi ha vegades que si, i d´altres que no, i també crec que dins d´aquesta història pot semblar que el canvi d´actitud vingui donat per una possible recompensa material, en aquest cas, el poder guanyar el campionat de petanca, però al meu parer, aquest canvi d´actitud mostra molt més. En una de les últimes escenes, quan l´Eusebio es presenta a casa d´en Bassir preguntant per ell a causa de que aquest últim no es presenta al campionat,  s´entera de que aquest a hagut de marchar a un altre poble per poder guanyar més diners, la seva primera reacció és dolenta i s´enprenya, però a continuació torna a picar a la porta i li retorna el joc de petanca al seu familiar que ell mateix li havia regalat. Veiem en aquesta escena, que l´Eusebio enten perfectament la situació d´en Bassir, que el recolça i el fet de no poder guanyar el campionat que tant desitjava perd tot el seu valor pel fet d´alegrar-se per un amic que a trobat una feina millor.

 Observem que moltes vegades podem perdre grans amistats, grans moments i grans experiències a causa dels nostres prejudicis, molts cops infundats. És per això, que aquesta història ens mostra la capacitat del canvi d´actitud que podem realitzar les persones davant de situacions i contextos similars. Al vídeo veiem com el comportament dels homes negres amb l´Eusebio era totalment correcte i respectuòs, i que era ell mateix qui sense cap tipus de motiu els despreciava, després del seu canvi d´actitud va guanyar un amic.

Primera activitat a classe

La primera activitat realitzada a la classe d´immigració i interculturalitat ha estat basada en expressar el grau d´acord i desacord en una escala de l´1 al 5 davant de diverses opinions i fets que el tutor ens va proposar, temes que tractaven sobre la immigració i diversitat cultural entre altres. Havíem d´expressar la nostre posició, la que creiem que els nostres familiars i amics agafarien i per últim predir el que la societat pensaria, per tal, obteníem finalment tres puntuacions, en el meu cas la meva postura i la que considerava que els meus amics i familiars prendrien era gairebé la mateixa, en canvi em distanciava bastant de la opinió que considero que té la societat davant d´aquest tipus de temes. 

Puc dir que jo en particular, i la meva gent més propera acceptem i veiem la realitat d´una societat cada cop més racista dins d´Epaña, i considero que gran part de la societat potser pretén o li interessa amagar aquest fet ja que es vol arribar a una societat multicultural i oberta,i així d´aquesta manera donar una millor imatge de portes cap en fora, però que veritablement en aquest moment i aquí no es viu. També considero que aquest creixement del racisme ve degut al problema de la crisis que en aquests moments estem vivim i que l´arribada de gent estrangera perjudica la situació encara més, o almenys així es creu en alguns sectors laborals i socials. Veritablement la crisis es veu perjudicada per l´arribada de gent de fora o bé és una excusa que de forma desesperada i impotent utilitzen moltes persones?

Des de un punt de vista educatiu, i com a futura pedagoga considero que hi ha d´haver diversitat cultural, per així aconseguir un enriquiment en tots els sentits. Algunes de les opinions que veiem parlaven del fet de que s´hauria de separar als alumnes nouvinguts dels altres, per tal de no perjudicar el ritme d´aprenentatge del grup classe. Al meu parer, el que aconseguim fent això és intensificar aquesta separació,aquest racisme creixent dins de la societat, si dividim a les persones per la seva raça o cultura dins de les escoles, el que ens espera fora encara serà molt més divisori i disgregat. Hem d´aconseguir unir cultures i persones, aconseguir un bon ritme d´aprenentatge per a tothom sense arribar a la inclusió, per també d´aquesta manera formar persones que puguin viure en societat, una societat més unida i adaptada, on la diversitat sigui un valor afegit i productiu, i no un problema perjudicial.



Jo també considero que la diferència és allò que ens fa iguals, és allò que ens aporta personalitat i és allò que ens fa interessants.