Rap contra el racisme

He considerat una bona idea introduir aquest videoclip, perquè crec que la lletra d'aquesta cançó és increïble.   És molt interessant escoltar cada una d'aquestes estrofes, ja que no hi ha ni una que no digui una veritat del tot raonable. És d'aplaudir el fet de que diferents cantants del rap s'ajuntin per crear i editar una cançó d'aquest tipus, una crida contra el racisme. Considero que fets com aquest fan incidir més en el tema i aconseguir que aquesta suplica de tolerància arribi a més persones. Veritablement crec que aquestes lletres conviden a la reflexió de qualsevol. La música moltes vegades és un medi exel.lent per transmetre bons missatges a la societat, missatges amb sentit i contingut.

"Justicia política" o " racismo"

He penjat aquest vídeo perquè considero vergonyosa  la situació que es produeix dins del plató, sobretot la falta de respecte que un dels comentaristes demostra, tant en relació amb el presentador, com amb  els seus companys i el mateix públic.

Crec que el tema del que es parla, és a dir, el fet de creure que els immigrants tenen més ajudes per part de l’estat que no pas els espanyols, és un tema delicat, i que veritablement no en tenim la suficient idea per certificar i dir tot en el que aquest cas, aquest comentarista arremet en el programa. Considero que és un tema que s’hauria de tractar amb molta més delicadesa, sobretot per no ferir a ningú i no fer prejudicis equivocats. Per poder demostrar que tot això és cert, caldria estipular arguments i proves més ben formades.

Al meu parer, és el mateix comentarista qui cau pel seu propi pes, ell defensa que no parla de racisme sinó de justícia política, i sincerament en un primer moment té uns arguments que en certa forma poden defensar aquesta postura, però quan comença a perdre els papers i el respecte a tot aquell que està al davant,sobretot a la dona magrebina, ens fixem que darrera de el seu concepte de justícia política, es troba el de racisme.

Crec que en el cas de creure, o de saber que certament les persones immigrants reben més ajudes que les espanyoles no arremetria contra els estrangers, perquè veritablement aquests no en tenen cap culpa, en tot cas, és una decisió i acció que pren l’estat , el govern i no ells. Per tant, considero que aquest noi s’està equivocant a l’hora de parlar o buscar un culpable o responsable de tot això, perquè si de veritat està demanant justícia política, justícia social, no ha d’atacar al immigrant, per mi aquest comportament denota racisme, només cal veure amb el menyspreu que aquest parla a la seva companya de debat magrebina. Es parla de que aquests ens treuen el treball, jo considero que la cosa no funciona així, sinó que en molts casos ells fan el treball que molts espanyols no volen fer, són temes diferents.

Educació antiracista

Ens trobem davant d'una campanya antiracista, que al meu parer intenta transmetre que és cosa nostra el no educar de forma racista. Moltes vegades aquest és el problema, que de forma conscient o inconscient eduquem amb racisme, i és això precisament el que hem de evitar, per eradicar aquesta ideologia. No és el primer cop que parlo d'aquest tema, i que considero que és aquí no està la clau de tot, les persones no naixem racistes, ho aprenem més tard, aleshores això significa que l'educació pot evitar o crear aquest sentiment racista. Pensem que els educadors tenim el poder, entre cometes, de canviar el pensament de les noves generacions,  i inclús de reeducar a aquells que ja ho estan, hem d'incidir en una educació antiracista, que formi a persones tolerants, a persones capaces de conviure en societat. No tant sols hem de portar a terme aquest tipus d'educació a casa, sinó a les escoles, sobretot a les escoles, hem d'aconseguir impregnar el currículum d'aquesta perspectiva cultural, tant present en la societat d'avui en dia. Per arribar a la normalització en aquest aspecte hem de portar a terme aquesta educació des de el principi, i fins el final, no potser que encara que avui en dia aquest segueixi sent un tema de debat i lluita continua.

Racisme en els mitjans de comunicació

Aquest és un fragment del documental de Michael Moore anomenat "Bowling for Colombine¨. Observem com a Estats Units hi ha una gran manipulació en el medis de comunicació, ja que dins dels noticiaris només ensenyen allò que volen, allò que els interessa. Podem comprovar que la majoria de criminals que s'exposen sempre són sud-africans, homes de raça de negre, pretenen així augmentar  un sentiment de racisme convenient dins de tota la societat americana. Hem pogut comprovar com moltes vegades homes blancs han volgut exculpar-se dels seus crims fen servir a algun negre com a culpable, i el més increïble de tot, és que la gent creu aquestes noves versions, no fan falta proves, l'home de color és el culpable. I aquesta forma de pensar a nivell públic és així per culpa d’anys de manipulació en els medis que han fet que la gent consideri que els negres són sempre els culpables de tot el dolent que passa. Considero una paradoxa, el fet de que en un país com Estat Units, on la meitat de la població és afroamericana, on inclús el president és negre, hi hagi una manipulació racista d'aquesta tipus, no té cap sentit. Veritablement estem parlant d'un país evolucionat? Integrat? Multicultural?

Amèrica és un dels països més multiculturals del món, i també un dels més racistes, sincerament al veure aquest tipus de manipulació m’adono del vertader grau de racisme que hi ha amagat, puc entreveure un model d'estat neoliberal que defensa i pretén enfortir els valors tradicionals catòlics, a nivell de família i tradicions, ja que no oblidem que Estats Units és un dels estats on el matrimoni homosexual no està ni vent vist, ni acceptat en tot el seu territori, només algunes poblacions ho permeten. Veig reflexat el seu patriotisme, el seu esperit nacional, el qual rebutja a tot aquell que no sigui autòcton. Un país com Estat Units, que a patit tants moviments socials, com el portat a terme per Martin Luther King, demanant un canvi, demanant tolerància, demanant igualtat, hauria d'haver pogut avançar i evolucionar més ràpidament en aquest sentit, aparentment sembla el país més multicultural i ric en cultures, però considero que és la nació més racista i xenòfoba que existeix.

Aquí tenim un clar exemple de manipulació mediàtica, que no només es porta a terme a Estat Units, sinó arreu del món. Considero que aquest documental és una bona forma de denunciar i fer veure a les persones que hem de ser crítics amb allò que ens diuen i ens ensenyen, ja que la televisió, diaris, revistes, radios..tenen un alt nivell de poder manipulatiu en la societat.

 .

Política racista

Aquesta setmana he volgut penjar una entrevista del que podríem dir polític de moda a Catalunya, el senyor Josep Anglada. És el representant del partit polític Plataforma per Catalunya, i com podem comprovar en l'entrevista, un dels seus objectius polítics principals, és el de acabar amb la immigració a Catalunya, concretament parlem de la ciutat de Vic. 

No voldria ficar-me amb els valors personals ni humans d'aquest senyor, ja que en teoria partim i vivim en un país on hi ha llibertat de pensament i cadascú pot pensar i dir el que vulgui. Però sincerament, veig increible, nefast, el fet de que hi hagi candidats polítics que defensin aquest tipus de valors, que rebutgin la interculturalitat, que dificultin la integració i que manipulin a la societat. Cada cop més, veig que el tema del racisme no acabarà mai, i que ara amb la crisi són molts els que aprofiten, culpabilitzen i senyalen als immigrants, als de fora com a responsables del desastre econòmic. D'avegades sembla que la lluita contra el racisme és inútil, ja que avui en dia, ni la política, ni els poderosos, aquells que de veritat tenen veu i vot...semblen no voler arribar a la igualtat humana. 

''Tengo un sueño''

Acabem de escoltar una petita part del discurs que en Martin Luther King va pronunciar a Washington, al final de la manifestació per el treball i la llibertat, que va tenir lloc el dia 28 d'agost de 1963.

He cregut convenient exposar aquest vídeo ja que fa més de 60 anys que lluitem per aconseguir aquest mateix somni, que resulta increïble que encara haguem de parlar de racisme, que la igualtat encara resulti una utopia en alguns casos...

Si totes les persones naixem sense coneixement real sobre el racisme, sobre la xenofòbia, això vol dir que aprenem a ser racistes, i que per tant, podem aprendre a no ser-ho.

L'educació té un paper molt gran dins d'aquest somni...

Racisme animat

Com podem observar l’efecte del racisme el trobem a tot arreu, fins i tot, en els dibuixos animats. Una sèrie animada, que la podem trobar en format còmic o televisiva, tant coneguda com són els pitufos, també es veu assenyalada com a racista. No només aquesta sèrie pateix aquest tipus de problemàtica sinó que altres dibuixos populars també s’han vist afectats.

No podem evitar que aquest tipus de critiques sorgeixin, ja que sèries com els pitufos estan exposades al públic i per tant a l`opinió externa, però al meu parer considero que moltes vegades assenyalem com a racistes aquest tipus de dibuixos pel fet, tal i com diu en el vídeo,d´agafar una postura políticament correcte. Arriba un punt en el que tot ens molesta, i considero que si contínuament li estem busquen les quatre potes al gat, res ens semblarà bo, ni òptim per a la societat.

Sincerament, no considero que una sèrie com aquesta tingui un contingut racista, antisemita o sexista. És acceptable que hi hagi crítiques, diferència d’opinions i pensaments relacionals diversos, podem  consumir-la o no. Considero que criticar actualment   el còmic, resulta curios, ara si considerem que és racista i abans no? Perquè fem les acusacions ara? Considero que etiquetar als dibuixos de racistes, comporta l’etiquetatge també dels creadors, i és per això que aquestes persones es poden veure perjudicades en molts àmbits per aquesta raó,quant en molts casos no seran persones així, sinó que potser estem parlant de coincidències, considero que és un tema que s’hauria de tractar de forma més delicada i coherent.

Empatía, clave contra el racismo y llave hacia la integración

El racismo y la inmigración desgraciadamente siempre ha estado unidos, pero ¿qué pasaría si las 
sociedades de las naciones, estados fueran más empáticas y altruistas?
Siempre se ha mirado al extranjero con desconfianza. En España también pasa, y sobre todo en la actualidad: en los últimos años nos hemos convertido en un país receptor de inmigrantes. Este fenómeno se ha producido en muy pocos años. La consecuencia es que alguna personas obervan a los extranjeros con cierto temor, y no tenemos claro cómo integrarlos, hasta dónde respetar su cultura, cómo hacerles partícipes de la obligaciones y los derechos que todos tenemos, porque somos ciudadanos de esta país y miembros de la Unión Europea.
Muchas veces los extranjeros perciben que no tienen los mismos derechos que un nacional, aunque hoy no pueda hablarse de extranjero en un sentido único: no tratamos de igual manera al jeque árabe que posee una mansión en Marbella, o al jubilado inglés o aleman que ha venido a vivir a España, que al africano que llega en una patera y no tiene nada. Es la extranjería asociada a la pobreza la que se rechaza. Por eso, son necesarias leyes de extranjerías que les protejan, que intenten acercarlos e integrarlos en la sociedad en la que viven.
Pero, además, las naciones tienen que restringir de alguna manera la entrada de inmigrantes, porque de lo contrario se producirían graves problemas, ya que la economía de un país no puede soportar una inmigración masiva y descontrolada. Nadie emigra de su casa por gusto, sino para sobrevivir. Y estamos obligados a ayudar a esas personas en la medida de nuestras posibilidades. La actual ley de extranjería lleva por título “Derechos y libertades de los extranjeros y su integración social”, con lo que nos está mostrando su finalidad: concederles derechos y libertades e integrarlos socialmente, no aislarlos en guetos.
Pero, siendo muy importante, la ley no basta para su integración; hace falta que la sociedad no los tema, ni los desprecie, sino que los acepte. Hasta hace muy poco, en España mucha gente tenía que emigrar. En la actualidad, los inmigrantes llegan a nuestro país, nos ayudan en los trabajos más duros, en aquellos que nosotros no queremos hacer, pagan sus impuestos, que necesitamos para que nuestra sociedad, cada vez más envejecida, pueda gozar de pensiones.
Por último, tenemos que reclamar a los gobiernos que busquen soluciones inteligentes, eficaces y justas, para hacer compatible la defensa de los derechos fundamentales de todos, de los naturales de país y de los inmigrantes: admitir a todos lo inmigrantes a los que podamos dar trabajo, reducir las barreras al comercio impuestas a algunos países en desarrollo, invertir en ellos, resolver el problema de la deuda que les está ahogando económicamente, ayudar a mejorar su sistema educativo y colaborar al establecimiento de la democracia en sus países son propuestas que contribuyen a solucionar el problema.
 Noticia extreta:
 http://www.canalsolidario.org/noticia/empatia-clave-contra-el-racismo-y-llave-hacia-la-integracion/23819

He volgut compartir aquesta noticia, pel fet de que planteja un tema que també hem debati’t dins de l’aula, i em sembla molt interessant d’exposar.

És impactant el fet de que la majoria de les persones es mostren racistes amb aquell tipus d’estranger que arriba al nostre país sense diners, d´avegades de forma il·legal i per intentar sobreviure. En canvi, som les persones més idíl·liques i empàtiques del món amb aquells estrangers tals com jaques Àrabs, ciutadans Alemanys, Suecs, Danesos...Aquest tipus d’immigració no presenta un rebuig per part nostre.

A partir d’aquest fet, veritable, podem plantejar-nos que sincerament el nostre problema té a veure amb el classisme i no amb el racisme, en moltes ocasions. No oblidem que aquest mateix rebuig també apareix amb persones del mateix país però que tenen una classe social inferior, el drogadicte que volta pel barri, la dona de la neteja d’una gran empresa executiva...El nostre problema rau en el classisme, i una de les claus per superar aquesta problemàtica és a través de la empatia, tal i com diu el text. Hem de ser capaços de posar-nos en el lloc de l’altre i entendre la seva situació, tractar a les persones com a persones i no etiquetar-la dins del context en els que es troben.

Globalització i migracions

En aquest vídeo podem observar un exemple d´entre molts altres de migracions humanes. Les raons per les quals moltes persones emigren són molt diverses, potser, tal i com es diu dins del vídeo, la majoritària és aquella en que les persones busquen una vida millor, i acostumem a pensar que dins de les grans ciutats, hi ha riquesa i hi ha treball, i és per això que moltes persones deixant tot el que tenen per buscar una nova oportunitat.

El problema com bé hem vist, és el fet del racisme, del rebuig de la gent davant del immigrant, del que ve de ``fora´´. Aquestes persones que van en busca d’una nova oportunitat, troben un doble inconvenient, el fet de tenir que lluitar en un món desconegut i nou, i per una altre banda, el fet de tenir que lluitar contra el rebuig, la desigualtat, contra la falta valors i respecte de moltes persones.

Considero que el respecte és el que a molts de nosaltres ens falta, hem d’aprendre a ser respectuosos, perquè a partir d’aquí podrem viure lliurement. Considero que tots els estats haurien de treballar amb més força la integració de les seves societats, aconseguir societats unides, amb un mateix objectiu, amb un mateix camí, és a dir el de la felicitat i llibertat individual. Si volem aconseguir una societat lliure i feliç, primer hi ha d’haver una llibertat individual, per aconseguir aquesta llibertat ha d’existir el respecte.

Cultura i diversitat cultural

A la classe d’avui hem parlat sobre cultura i diversitat cultural, la primera proposta del professor ha estat el fet de realitzar una definició pròpia sobre cultura. La definició que jo he fet de cultura és que aquesta és un conjunt de creences, hàbits i tradicions que comparteix una mateixa comunitat amb la que t’identifiques.

Han anat sortint diferents definicions, però totes anaven bastant lligades. A continuació exposo les definicions de multiculturalitat i racisme a petició del professor.

Multiculturalitat:  Espai, societat on diferents grups culturals conviuen i es toleren entre sí.

Racisme:  ``És l'actitud o manifestació que reconeix o afirma que la gent de diferents races difereix en valor, que aquestes diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que resulten en l'avantatge econòmica, política i social d'un grup en relació als altres.´´

M’agradaria explicar una petita anècdota que vaig viure en primera persona, la vui comentar perquè tracta sobre el racisme i els prejudicis que moltes vegades tenim.

Aquest estiu vaig estar treballant a una botiga i recordo que dos marroquins van entrar a mirar, la meva encarregada deseguida els va veure i va venir a dir-me que els hi prestés especial atenció per si de cas ens robaven, especial atenció perquè eren marroquins. Jo vaig fixar-me més de lo normal en aquests dos nois marroquins, finalment van venir a caixa i els hi vaig cobrar allò que havien comprat. Tot va continuar amb normalitat. El fet és que al cap d’uns minuts els dos nois van tornar a entrar a la botiga per dir-me que el canvi que jo els hi havia donat estava malament, de fet els hi havia donat més del compte i m’ho van tornar.

Per mi va ser un gran gest, perquè era un simple euro que em tornaven, però ho estaven fent, i sincerament, poques persones ho haguessin fet. La meva encarregada i jo mateixa vam quedar parades de la noblesa d’aquests nois i ens va ensenyar a no prejutjar a les persones per la seva raça, o almenys va contribuir a ajudar a un canvi d’actitud en les nostres ments.

Salomón

Aquest és el primer vídeo que em vist a classe i considero que ha estat un gran encert per part del nostre tutor pasar-lo. Podem observar com un dels homes grans blanc, deixa veure la seva rabia i racisme davant de la gent estrangera, en aquest cas als homes negres que treballen al poble, concretament s´enfrenta de forma brusca contra en Bassir. A mida que el visionat avança veiem com la història va canviant...

A la pregunta de si és possible un canvi d´actitud davant d´aquest tipus de situació, podem dir que si, en aquest cas. Observem com en el segon intent d´en Bassir d´acostar-se als homes per tal de poder participar en el seu joc de petanca surt victoriòs, ja que l´Eusebio en aquest segon apropament li permet participar en el joc, és aquesta potser la seva forma de demanar perdò per el seu comportament anterior. En el transcurs del curtmetratge observem com veritablement es va creant una amistat entre els tres personatges.

A la pregunta de si considero que cal una recompensa material per aconseguir que es produeixin aquest tipus  de canvi d´actitud, considero que hi ha vegades que si, i d´altres que no, i també crec que dins d´aquesta història pot semblar que el canvi d´actitud vingui donat per una possible recompensa material, en aquest cas, el poder guanyar el campionat de petanca, però al meu parer, aquest canvi d´actitud mostra molt més. En una de les últimes escenes, quan l´Eusebio es presenta a casa d´en Bassir preguntant per ell a causa de que aquest últim no es presenta al campionat,  s´entera de que aquest a hagut de marchar a un altre poble per poder guanyar més diners, la seva primera reacció és dolenta i s´enprenya, però a continuació torna a picar a la porta i li retorna el joc de petanca al seu familiar que ell mateix li havia regalat. Veiem en aquesta escena, que l´Eusebio enten perfectament la situació d´en Bassir, que el recolça i el fet de no poder guanyar el campionat que tant desitjava perd tot el seu valor pel fet d´alegrar-se per un amic que a trobat una feina millor.

 Observem que moltes vegades podem perdre grans amistats, grans moments i grans experiències a causa dels nostres prejudicis, molts cops infundats. És per això, que aquesta història ens mostra la capacitat del canvi d´actitud que podem realitzar les persones davant de situacions i contextos similars. Al vídeo veiem com el comportament dels homes negres amb l´Eusebio era totalment correcte i respectuòs, i que era ell mateix qui sense cap tipus de motiu els despreciava, després del seu canvi d´actitud va guanyar un amic.

Primera activitat a classe

La primera activitat realitzada a la classe d´immigració i interculturalitat ha estat basada en expressar el grau d´acord i desacord en una escala de l´1 al 5 davant de diverses opinions i fets que el tutor ens va proposar, temes que tractaven sobre la immigració i diversitat cultural entre altres. Havíem d´expressar la nostre posició, la que creiem que els nostres familiars i amics agafarien i per últim predir el que la societat pensaria, per tal, obteníem finalment tres puntuacions, en el meu cas la meva postura i la que considerava que els meus amics i familiars prendrien era gairebé la mateixa, en canvi em distanciava bastant de la opinió que considero que té la societat davant d´aquest tipus de temes. 

Puc dir que jo en particular, i la meva gent més propera acceptem i veiem la realitat d´una societat cada cop més racista dins d´Epaña, i considero que gran part de la societat potser pretén o li interessa amagar aquest fet ja que es vol arribar a una societat multicultural i oberta,i així d´aquesta manera donar una millor imatge de portes cap en fora, però que veritablement en aquest moment i aquí no es viu. També considero que aquest creixement del racisme ve degut al problema de la crisis que en aquests moments estem vivim i que l´arribada de gent estrangera perjudica la situació encara més, o almenys així es creu en alguns sectors laborals i socials. Veritablement la crisis es veu perjudicada per l´arribada de gent de fora o bé és una excusa que de forma desesperada i impotent utilitzen moltes persones?

Des de un punt de vista educatiu, i com a futura pedagoga considero que hi ha d´haver diversitat cultural, per així aconseguir un enriquiment en tots els sentits. Algunes de les opinions que veiem parlaven del fet de que s´hauria de separar als alumnes nouvinguts dels altres, per tal de no perjudicar el ritme d´aprenentatge del grup classe. Al meu parer, el que aconseguim fent això és intensificar aquesta separació,aquest racisme creixent dins de la societat, si dividim a les persones per la seva raça o cultura dins de les escoles, el que ens espera fora encara serà molt més divisori i disgregat. Hem d´aconseguir unir cultures i persones, aconseguir un bon ritme d´aprenentatge per a tothom sense arribar a la inclusió, per també d´aquesta manera formar persones que puguin viure en societat, una societat més unida i adaptada, on la diversitat sigui un valor afegit i productiu, i no un problema perjudicial.

Jo també considero que la diferència és allò que ens fa iguals, és allò que ens aporta personalitat i és allò que ens fa interessants.