Racisme animat

Com podem observar l’efecte del racisme el trobem a tot arreu, fins i tot, en els dibuixos animats. Una sèrie animada, que la podem trobar en format còmic o televisiva, tant coneguda com són els pitufos, també es veu assenyalada com a racista. No només aquesta sèrie pateix aquest tipus de problemàtica sinó que altres dibuixos populars també s’han vist afectats.

No podem evitar que aquest tipus de critiques sorgeixin, ja que sèries com els pitufos estan exposades al públic i per tant a l`opinió externa, però al meu parer considero que moltes vegades assenyalem com a racistes aquest tipus de dibuixos pel fet, tal i com diu en el vídeo,d´agafar una postura políticament correcte. Arriba un punt en el que tot ens molesta, i considero que si contínuament li estem busquen les quatre potes al gat, res ens semblarà bo, ni òptim per a la societat.

Sincerament, no considero que una sèrie com aquesta tingui un contingut racista, antisemita o sexista. És acceptable que hi hagi crítiques, diferència d’opinions i pensaments relacionals diversos, podem  consumir-la o no. Considero que criticar actualment   el còmic, resulta curios, ara si considerem que és racista i abans no? Perquè fem les acusacions ara? Considero que etiquetar als dibuixos de racistes, comporta l’etiquetatge també dels creadors, i és per això que aquestes persones es poden veure perjudicades en molts àmbits per aquesta raó,quant en molts casos no seran persones així, sinó que potser estem parlant de coincidències, considero que és un tema que s’hauria de tractar de forma més delicada i coherent.

Empatía, clave contra el racismo y llave hacia la integración

El racismo y la inmigración desgraciadamente siempre ha estado unidos, pero ¿qué pasaría si las 
sociedades de las naciones, estados fueran más empáticas y altruistas?
Siempre se ha mirado al extranjero con desconfianza. En España también pasa, y sobre todo en la actualidad: en los últimos años nos hemos convertido en un país receptor de inmigrantes. Este fenómeno se ha producido en muy pocos años. La consecuencia es que alguna personas obervan a los extranjeros con cierto temor, y no tenemos claro cómo integrarlos, hasta dónde respetar su cultura, cómo hacerles partícipes de la obligaciones y los derechos que todos tenemos, porque somos ciudadanos de esta país y miembros de la Unión Europea.
Muchas veces los extranjeros perciben que no tienen los mismos derechos que un nacional, aunque hoy no pueda hablarse de extranjero en un sentido único: no tratamos de igual manera al jeque árabe que posee una mansión en Marbella, o al jubilado inglés o aleman que ha venido a vivir a España, que al africano que llega en una patera y no tiene nada. Es la extranjería asociada a la pobreza la que se rechaza. Por eso, son necesarias leyes de extranjerías que les protejan, que intenten acercarlos e integrarlos en la sociedad en la que viven.
Pero, además, las naciones tienen que restringir de alguna manera la entrada de inmigrantes, porque de lo contrario se producirían graves problemas, ya que la economía de un país no puede soportar una inmigración masiva y descontrolada. Nadie emigra de su casa por gusto, sino para sobrevivir. Y estamos obligados a ayudar a esas personas en la medida de nuestras posibilidades. La actual ley de extranjería lleva por título “Derechos y libertades de los extranjeros y su integración social”, con lo que nos está mostrando su finalidad: concederles derechos y libertades e integrarlos socialmente, no aislarlos en guetos.
Pero, siendo muy importante, la ley no basta para su integración; hace falta que la sociedad no los tema, ni los desprecie, sino que los acepte. Hasta hace muy poco, en España mucha gente tenía que emigrar. En la actualidad, los inmigrantes llegan a nuestro país, nos ayudan en los trabajos más duros, en aquellos que nosotros no queremos hacer, pagan sus impuestos, que necesitamos para que nuestra sociedad, cada vez más envejecida, pueda gozar de pensiones.
Por último, tenemos que reclamar a los gobiernos que busquen soluciones inteligentes, eficaces y justas, para hacer compatible la defensa de los derechos fundamentales de todos, de los naturales de país y de los inmigrantes: admitir a todos lo inmigrantes a los que podamos dar trabajo, reducir las barreras al comercio impuestas a algunos países en desarrollo, invertir en ellos, resolver el problema de la deuda que les está ahogando económicamente, ayudar a mejorar su sistema educativo y colaborar al establecimiento de la democracia en sus países son propuestas que contribuyen a solucionar el problema.
 Noticia extreta:
 http://www.canalsolidario.org/noticia/empatia-clave-contra-el-racismo-y-llave-hacia-la-integracion/23819

He volgut compartir aquesta noticia, pel fet de que planteja un tema que també hem debati’t dins de l’aula, i em sembla molt interessant d’exposar.

És impactant el fet de que la majoria de les persones es mostren racistes amb aquell tipus d’estranger que arriba al nostre país sense diners, d´avegades de forma il·legal i per intentar sobreviure. En canvi, som les persones més idíl·liques i empàtiques del món amb aquells estrangers tals com jaques Àrabs, ciutadans Alemanys, Suecs, Danesos...Aquest tipus d’immigració no presenta un rebuig per part nostre.

A partir d’aquest fet, veritable, podem plantejar-nos que sincerament el nostre problema té a veure amb el classisme i no amb el racisme, en moltes ocasions. No oblidem que aquest mateix rebuig també apareix amb persones del mateix país però que tenen una classe social inferior, el drogadicte que volta pel barri, la dona de la neteja d’una gran empresa executiva...El nostre problema rau en el classisme, i una de les claus per superar aquesta problemàtica és a través de la empatia, tal i com diu el text. Hem de ser capaços de posar-nos en el lloc de l’altre i entendre la seva situació, tractar a les persones com a persones i no etiquetar-la dins del context en els que es troben.

Globalització i migracions

En aquest vídeo podem observar un exemple d´entre molts altres de migracions humanes. Les raons per les quals moltes persones emigren són molt diverses, potser, tal i com es diu dins del vídeo, la majoritària és aquella en que les persones busquen una vida millor, i acostumem a pensar que dins de les grans ciutats, hi ha riquesa i hi ha treball, i és per això que moltes persones deixant tot el que tenen per buscar una nova oportunitat.

El problema com bé hem vist, és el fet del racisme, del rebuig de la gent davant del immigrant, del que ve de ``fora´´. Aquestes persones que van en busca d’una nova oportunitat, troben un doble inconvenient, el fet de tenir que lluitar en un món desconegut i nou, i per una altre banda, el fet de tenir que lluitar contra el rebuig, la desigualtat, contra la falta valors i respecte de moltes persones.

Considero que el respecte és el que a molts de nosaltres ens falta, hem d’aprendre a ser respectuosos, perquè a partir d’aquí podrem viure lliurement. Considero que tots els estats haurien de treballar amb més força la integració de les seves societats, aconseguir societats unides, amb un mateix objectiu, amb un mateix camí, és a dir el de la felicitat i llibertat individual. Si volem aconseguir una societat lliure i feliç, primer hi ha d’haver una llibertat individual, per aconseguir aquesta llibertat ha d’existir el respecte.

Cultura i diversitat cultural

A la classe d’avui hem parlat sobre cultura i diversitat cultural, la primera proposta del professor ha estat el fet de realitzar una definició pròpia sobre cultura. La definició que jo he fet de cultura és que aquesta és un conjunt de creences, hàbits i tradicions que comparteix una mateixa comunitat amb la que t’identifiques.

Han anat sortint diferents definicions, però totes anaven bastant lligades. A continuació exposo les definicions de multiculturalitat i racisme a petició del professor.

Multiculturalitat:  Espai, societat on diferents grups culturals conviuen i es toleren entre sí.

Racisme:  ``És l'actitud o manifestació que reconeix o afirma que la gent de diferents races difereix en valor, que aquestes diferències poden ser amidades o catalogades jeràrquicament, i que resulten en l'avantatge econòmica, política i social d'un grup en relació als altres.´´

M’agradaria explicar una petita anècdota que vaig viure en primera persona, la vui comentar perquè tracta sobre el racisme i els prejudicis que moltes vegades tenim.

Aquest estiu vaig estar treballant a una botiga i recordo que dos marroquins van entrar a mirar, la meva encarregada deseguida els va veure i va venir a dir-me que els hi prestés especial atenció per si de cas ens robaven, especial atenció perquè eren marroquins. Jo vaig fixar-me més de lo normal en aquests dos nois marroquins, finalment van venir a caixa i els hi vaig cobrar allò que havien comprat. Tot va continuar amb normalitat. El fet és que al cap d’uns minuts els dos nois van tornar a entrar a la botiga per dir-me que el canvi que jo els hi havia donat estava malament, de fet els hi havia donat més del compte i m’ho van tornar.

Per mi va ser un gran gest, perquè era un simple euro que em tornaven, però ho estaven fent, i sincerament, poques persones ho haguessin fet. La meva encarregada i jo mateixa vam quedar parades de la noblesa d’aquests nois i ens va ensenyar a no prejutjar a les persones per la seva raça, o almenys va contribuir a ajudar a un canvi d’actitud en les nostres ments.